Bones tardes,
Estem de enhorabona els amant de Veronica Falls, ja podem anar escoltant el que serà el segon disc dels Veronica Falls. Un disc on han posat el seu típic só, indie-pop rock. Unes guitarres ben agradables una bateria simple però contundent i com no, una veu aferradissa
Per a una banda que tradicionalment treballa dins d'un gènere que podria
definir-se com rock del sud, My Morning Jacket han estat sempre més rar
del que han rebut crèdit. Així que és convenient
que la carrera del cantant Jim James només ha procedit fins ara de
manera poc ortodoxa. Hi va haver 2009 de Tributi To, un recull breu i
solemne de George Harrison sota el nom Yames Yim. I ara,
gairebé quatre anys després, James està de tornada per la seva carrera en solitari aquest cop, sota el seu propi nom, amb el seu debut en solitari
apropiat, Regions of Light and Sound of God. Igual que en els últims
MMJ complet les longituds, l'àlbum s'expandeix en l'amor profesat de
James de la verema soul i R & B. Estructuralment, però, és
decididament més psicodèlic i els oients
han arribat a esperar del seu acte principal, en lloc de cars himnes, hi
ha una gran quantitat de peculiaritats sonores d'entrar i sortir quan
els surti d'ells.
Aquí deix una de les cançons que defineix al disc.
Bones tardes,
Avui ha sortit a la llum el gran vídeo, dels ja anomenats Beach House. Podríem dir que és un vídeo on donen forma el sentiment que produeixen les seves cançons amb les seves melodies esgarrifoses de sentiment on la harmonia, es un constant acte de reinvindiació cap a la natura. Vos deix el link per si voleu pasar una gran estona, escoltant i vegent aquests fenòmens de la música.
Santa Rita es un grup format a Bcn, de rock, grunge, post-punk i altres aventures musicals. Duen
des del 2008 picant ferro amb el grup, al que li han dedicat la seva
més absoluta devoció ... Després d’ haver-se auto produït un EP fa dos anys, ha arribat el moment de donar el salt al LP "Hisgh on the Sea"
Avui retornam recordant aquell indie rock/dream pop, dels Wild nothing, amb aquest ultim disc on han tret lo millor de cadascún, donant-li un sò equilibrat i ben definit, amb aquelles guitarres fines amb flanger per darrere, però totalment controlat, donant aveure que no tothom pot fer melodies romàntiques. Aquí vos deix un tast del que va ser el seu darrer disc:
Els pedro the Lion, per mi un gran grup, per altres no tant, aquets dies he estat escoltant un dels seus discs, Silent Achilles heel. Aquest disc m'ha fet tornar recordar que bons que són! . Per els grans amants del rock alternatiu, aqui teniu un gran disc per pasar uns 50 minuts agradables.
Bonissims!
